Corren.

Evocadora. ¿He dicho alguna vez que me encanta el catalán para las canciones?

És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers corren

paraules que no s’esborren,

imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d’aigua s’enyoren,

aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir qui sóc avui,

una gota em cau mentres una altra em treu la set.

Plou i fa sol alhora

que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava.

Raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum,

una revolució dins meu que seudiexo i es transforma.

No, no,no,no,no,no s’esborren

em conformo amb mirar-me,

mirar-me d’endins cap enfora

On puc anar-te a buscar?

Nena, no és broma,

hauria d’haver estat diferent,

però en un moment s’han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t’he amagat

i que no t’he volgut dir…

Corren…

Ploren…